Infraestructures de la Generalitat de Catalunya SAU (Infraestructures.cat) es va constituir l'any 1990 sota la denominació Gestió d’Infraestructures SA (GISA), que es va modificar a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU (Infraestructures.cat) el 2012.

En constituir-se la societat, va rebre l'encàrrec de finalitzar les obres d'infraestructures relacionades amb els Jocs Olímpics de Barcelona’92. Posteriorment, l’activitat de la societat es va centrar en la millora de la xarxa de comunicacions viàries de Catalunya amb obres com l'Eix Transversal, els túnels de Capsacosta, l'autopista del Baix Llobregat A16, l'Autopista Mataró/Granollers, el metro del Baix Llobregat, el funicular de Vallvidrera dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i les línies 3 i 4 dels Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona.

Paral·lelament, es van dur a terme altres actuacions tant de carreteres com d'infraestructures ferroviàries, així com millores en el sector del manteniment de carreteres i edificació, com la construcció de centres docents, comissaries, centres d'atenció primària, edificis judicials, centres assistencials, etc.

Arran de l’increment d’encàrrecs relacionats amb l’edificació, l'any 1997 es va crear la Divisió d'Edificació. Aquesta divisió va néixer per a col·laborar, inicialment, amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb el doble objectiu de millorar els equipaments escolars i adequar l'oferta educativa a les exigències de la LOGSE.

Amb el pas del temps, el nombre de departaments del Govern de la Generalitat als quals la societat oferia els seus serveis va continuar incrementant-se. Així, va gestionar pel Departament d'Interior la construcció de les comissaries de Mossos d’Esquadra amb motiu del seu desplegament en totes les comarques de Catalunya, i la millora i ampliació dels parcs de bombers; pel Departament de Salut, la finalització de la reforma de l'Atenció Primària i millores en la xarxa hospitalària; pel Departament de Justícia, la construcció de noves presons i edificis judicials, així com la reforma dels actuals jutjats; pel Departament de Benestar Social, la construcció de residències, centres de dia i habitatges tutelats; pel Departament de Vicepresidència, la construcció de les seus de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat i altres edificis administratius; i pel Departament de Presidència, la restauració del Palau de la Generalitat, entre d'altres.

Posteriorment, la societat, com a empresa que gestionava per compte de la Generalitat la construcció d’actuacions d'inversions públiques, tot i haver de respondre als embats de la crisi econòmica, va finalitzar actuacions com l'Eix Vic-Olot, la Comissaria Central dels Mossos d'Esquadra a Sabadell, la Ciutat de la Justícia, l'Aeroport d'Alguaire, el perllongament de la L5 del metro a la Vall d'Hebron, els primers trams de l'L9 a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Barcelona, o l'intercanviador de Diagonal.

Amb el procés de fusió de la societat que va absorbir les societats Regs de Catalunya, SLU (REGSL) i Reg Sistema Segarra-Garrigues, SLU (REGSEGASL), la societat va integrar en la seva activitat les actuacions en matèria de regadius i àmbit rural que realitzaven aquestes societats. Entre aquestes actuacions destaquen el revestiment de canals del Delta de l'Ebre, els regadius d’Algerri-Balaguer i Terra Alta, i els regadius de Xerta-Sènia i Segarra-Garrigues.

Tanmateix, amb l’absorció de la societat Equipaments i Edificis de Catalunya, SAU (EECAT), que va suposar la integració en el patrimoni d’Infraestructures.cat dels immobles d’equipaments públics de la societat absorbida, Infraestructures.cat va passar a desenvolupar l’activitat d’explotació i manteniment d’equipaments.